| Summary: | Joan Maragall escrigué La Cançó de Sant Ramon cantada per una russa després d'haver sentit cantar aquella cançó de bressol tradicional –«Sant Ramon de Penyafort»–, que li cantava la seva mare de petit, a Margarita Slaviansky d'Agreneff, de la Capella Nacional Russa, en un concert que tingué lloc a Barcelona l’estiu de 1895. Aquestes notes esbrinen l'origen de la cançó i el seu recorregut dins el patrimoni cançonístic català a partir de la devoció a sant Ramon de Penyafort i el miracle de la transfretació. Es parteix del 1601, any de la canonització del sant català, per traçar una mirada a la poesia popular i tradicional que s’hi generà i la seva evolució posterior. En aquest itinerari es tractarà tant de la transmissió oral com de la impresa de la cançó, com a poema o com a goig, de la literatura de canya i cordill i de la interpretació, glossa o hipertext que en feren poetes, com és ara Joan Maragall i Jacint Verdaguer.
|
|---|