| Summary: | L'objectiu d'aquest article és analitzar la presència de les dones universitàries al Districte Universitari de Barcelona com a estudi de cas des de dues perspectives temporals diferents. Per un costat, s'analitza en detall la presència de les alumnes i professores de la Universitat de Barcelona durant el període del primer franquisme (1939-1957). Per l'altre, s’esbossa una visió de conjunt sobre la presència de les dones, com a alumnes, en l'ensenyament superior al llarg del segle XX (1917-1987). Des de la disciplina històrica, quantificar i caracteritzar qui eren les dones en diferents etapes cronològiques és essencial, primerament, perquè permet ampliar el coneixement històric sobre aquest objecte d'estudi a Espanya i anar més enllà de les pioneres. A més, cobrir el buit existent sobre aquests primers anys de la dictadura resulta clau per poder unir les dues etapes històriques més estudiades: el primer terç del segle XX i la etapa democràtica posterior a la Transició. Només reconstruint les continuïtats i transformacions que van tenir lloc entre 1939 i 1957 i inserint-les en un context més global, es pot valorar si la instauració del nou règim polític suposava un canvi (i en quina mesura) en les dinàmiques de creixement de la població universitària femenina i si la redistribució de l'alumnat entre les diferents facultats (preferències d'estudi) es va modificar.
|
|---|