| Summary: | En els darrers anys la difusió del patrimoni cultural i, molt especialment, del patrimoni històric i arqueològic, s'ha beneficiat del desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per elaborar productes atractius que superin, amb nous models conceptuals i recursos didàctics, les tradicionals dificultats per traspassar la barrera d'incomunicació que sempre ha existit entre els estudis científics, les concepcions museogràfiques i museològiques i el gran públic. No hem d'oblidar que la difusió i el coneixement del patrimoni és la clau de volta que serveix per interessar a la societat en la salvaguarda de les restes del seu passat i complir així amb l'objectiu social de la recerca: comunicar a la societat les claus de la seva història i contextualitzar-les.
|
|---|