La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides?
L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irla...
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Aragonese |
| Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2014-12-01
|
| Series: | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
| Subjects: | |
| Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2554 |
| _version_ | 1811266151739555840 |
|---|---|
| author | Alessia Vacca |
| author_facet | Alessia Vacca |
| author_sort | Alessia Vacca |
| collection | DOAJ |
| description | L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. Inclou una breu història del paper que han exercit aquests idiomes al país i un examen de la seva situació demogràfica (els censos de 2001 i 2011), abans d'abordar els compromisos i la legislació internacionals, la posada en marxa de la legislació (determinada principalment pels informes estatals sobre les obligacions internacionals pertinents) i les propostes d'una futura legislació respecte de la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord.
L'idioma irlandès és una llengua celta que històricament s'ha parlat a Irlanda. Moltes persones a Irlanda del Nord la consideren una part molt important del seu patrimoni cultural. Segons el cens de 2001, l'irlandès el parla el 10,4% de la població d'Irlanda del Nord i es va calcular (al cens de 2001 no hi havia preguntes sobre l'escocès de l'Ulster, que van ser introduïdes per primera vegada al cens de 2011) que l'escocès de l'Ulster, l'altre idioma parlat a Irlanda del Nord, a part de l'anglès i de l'irlandès, el parlava un 2% de la població. De fet, segons el cens de 2011, el nombre de persones amb algun coneixement d'irlandès i d'escocès de l'Ulster és semblant. Un 8,08% de la població d'Irlanda del Nord es pot comunicar en l’escocès de l'Ulster i el 10,65% té coneixements d'irlandès. És sorprenent que no hi hagi una enorme diferència entre els dos percentatges.
La Llei d'Irlanda del Nord de 1998 va atorgar a l'Assemblea d'Irlanda del Nord unes competències legislatives per a la majoria de les polítiques que són pertinents per a la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. No obstant això, parlant a grans trets, aquestes competències no s'han fet valer, per culpa, en gran part, de la naturalesa altament discutida de la llengua a Irlanda del Nord, i al punt mort al qual s'ha arribat entre els partits nacionalistes, que dispensen un ampli suport a les accions legislatives encaminades a protegir l'irlandès, i als partits unionistes, que s'oposen a aquestes mesures i invoquen la protecció de l'escocès de l'Ulster. La societat nord-irlandesa està dividida. I hi ha estereotips que no han permès gaudir de l'herència lingüística d'Irlanda del Nord. Aquest article se centra, doncs, especialment, en l'ús de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. |
| first_indexed | 2024-04-12T20:36:47Z |
| format | Article |
| id | doaj.art-32cedcfbdfa04c2bbf844ea0cc28afb0 |
| institution | Directory Open Access Journal |
| issn | 0212-5056 2013-1453 |
| language | Aragonese |
| last_indexed | 2024-04-12T20:36:47Z |
| publishDate | 2014-12-01 |
| publisher | Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| record_format | Article |
| series | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
| spelling | doaj.art-32cedcfbdfa04c2bbf844ea0cc28afb02022-12-22T03:17:33ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532014-12-01062497210.2436/20.8030.02.782513La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides?Alessia Vacca0University of Sassari: Dr. Avv. Alessia Vacca is working as Assistant Professor in Administrative Law at the University of Sassari. She is an Italian lawyer and researcher with more than ten years of experience, especially in administrative law. She is working on a project of research regarding Transparency in the Energy Law sector. Dr. Vacca holds a PhD in Law from the University of Aberdeen (UK) where she has also worked tutoring EU Law and Foundations of Private Law at the School of Law. She is graduated in Law (Laurea in Giurisprudenza Vecchio Ordinamento which corresponds to a five years degree) at the University of Cagliari (Italy) with 110/110 cum laude. In 2009 she was awarded with the CB Davidson, University of Aberdeen. Alessia has been, until 2005, contract researcher at the University of Cagliari, sponsored by Regione Autonoma della Sardegna. She has been also a trainee lawyer in London (as a winner of the Leonardo da Vinci award) and in Barcelona (Spain). She attended several post-graduate courses in EU Law, Human Rights Law and Administrative Law in Italy (e.g. Cagliari, Milano) and abroad (e.g. International Public Law at the Hague Academy, Peace Palace, Netherlands, Human Rights in the EU at the University Carlos III Madrid, Krakow, Cooperation among Mediterranean Sea Countries, University of Marseille). She delivered several presentations: at the University of Aberdeen, at the Emory Institute for Human Rights, Atlanta, Georgia, USA, in Florence: University Paris Nanterre X, at the University of London, at the University of Tartu, Estonia. In December 2008/January 2009 she was visiting researcher at the University of Sydney, Australia. She has written various articles dealing with the issue of rights of minority languages, minority rights, public administration, transparency and transparency in the public administration.L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. Inclou una breu història del paper que han exercit aquests idiomes al país i un examen de la seva situació demogràfica (els censos de 2001 i 2011), abans d'abordar els compromisos i la legislació internacionals, la posada en marxa de la legislació (determinada principalment pels informes estatals sobre les obligacions internacionals pertinents) i les propostes d'una futura legislació respecte de la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord. L'idioma irlandès és una llengua celta que històricament s'ha parlat a Irlanda. Moltes persones a Irlanda del Nord la consideren una part molt important del seu patrimoni cultural. Segons el cens de 2001, l'irlandès el parla el 10,4% de la població d'Irlanda del Nord i es va calcular (al cens de 2001 no hi havia preguntes sobre l'escocès de l'Ulster, que van ser introduïdes per primera vegada al cens de 2011) que l'escocès de l'Ulster, l'altre idioma parlat a Irlanda del Nord, a part de l'anglès i de l'irlandès, el parlava un 2% de la població. De fet, segons el cens de 2011, el nombre de persones amb algun coneixement d'irlandès i d'escocès de l'Ulster és semblant. Un 8,08% de la població d'Irlanda del Nord es pot comunicar en l’escocès de l'Ulster i el 10,65% té coneixements d'irlandès. És sorprenent que no hi hagi una enorme diferència entre els dos percentatges. La Llei d'Irlanda del Nord de 1998 va atorgar a l'Assemblea d'Irlanda del Nord unes competències legislatives per a la majoria de les polítiques que són pertinents per a la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. No obstant això, parlant a grans trets, aquestes competències no s'han fet valer, per culpa, en gran part, de la naturalesa altament discutida de la llengua a Irlanda del Nord, i al punt mort al qual s'ha arribat entre els partits nacionalistes, que dispensen un ampli suport a les accions legislatives encaminades a protegir l'irlandès, i als partits unionistes, que s'oposen a aquestes mesures i invoquen la protecció de l'escocès de l'Ulster. La societat nord-irlandesa està dividida. I hi ha estereotips que no han permès gaudir de l'herència lingüística d'Irlanda del Nord. Aquest article se centra, doncs, especialment, en l'ús de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a l'Administració pública d'Irlanda del Nord.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2554IrishUlster ScotsPublic AdministrationLanguage RightsDevolutionLegislationStrategyReligion. |
| spellingShingle | Alessia Vacca La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law Irish Ulster Scots Public Administration Language Rights Devolution Legislation Strategy Religion. |
| title | La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? |
| title_full | La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? |
| title_fullStr | La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? |
| title_full_unstemmed | La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? |
| title_short | La protecció de les llengües minoritàries a l’Administració pública d’Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l’irlandès i de l’escocès de l’Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides? |
| title_sort | la proteccio de les llengues minoritaries a l administracio publica d irlanda del nord la legislacio linguistica a favor de l irlandes i de l escoces de l ulster quines llengues son les protegides quan seran protegides |
| topic | Irish Ulster Scots Public Administration Language Rights Devolution Legislation Strategy Religion. |
| url | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2554 |
| work_keys_str_mv | AT alessiavacca laprotecciodelesllenguesminoritariesaladministraciopublicadirlandadelnordlalegislaciolinguisticaafavordelirlandesidelescocesdelulsterquinesllenguessonlesprotegidesquanseranprotegides |