El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana
Aquest assaig és fruit de la convicció que la tesi sostinguda habitualment, segons la qual el referèndum seria un instrument de democràcia directa, és errònia. El constitucionalisme clàssic sabia prou bé que no és així, però fa temps (potser també a causa d’una estesa actitud antiparlamentària, que...
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2008-12-01
|
| Series: | Revista Catalana de Dret Públic |
| Subjects: | |
| Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2162 |
| _version_ | 1811244742846971904 |
|---|---|
| author | Massimo Luciani |
| author_facet | Massimo Luciani |
| author_sort | Massimo Luciani |
| collection | DOAJ |
| description | Aquest assaig és fruit de la convicció que la tesi sostinguda habitualment, segons la qual el referèndum seria un instrument de democràcia directa, és errònia. El constitucionalisme clàssic sabia prou bé que no és així, però fa temps (potser també a causa d’una estesa actitud antiparlamentària, que ha portat a veure en el referèndum un mitjà de verificació de la veritable voluntat popular, que cal contraposar a la manifestada a les assemblees representatives) que la lliçó del passat s’ha oblidat.La qualificació de democràcia directa, en efecte, només s’adiu a la forma de govern en la qual les decisions públiques són assumides pel poble reunit a la “plaça” Atès que la decisió assumida per via de referèndum és una cosa ben diferent de l’assumida a través d’una assemblea popular, no es pot parlar del referèndum com d’una institució de democràcia directa. Ans al contrari, aquest és una institució de democràcia participativa, pròpia (bé que no necessàriament) del règim representatiu.No obstant això, el referèndum no s’empelta clarament en les formes de govern regides pel principi representatiu. És comprensible, doncs, que sovint moltes forces polítiques presents en el Parlament oposin resistència a introduir-lo.Des d’aquest punt de vista, pot ser força instructiva la consideració de l’experiència italiana després de la Segona Guerra Mundial.El referèndum, encara que previst per la Constitució de 1948, va quedar durant temps sense realitzar-se i només la voluntat del partit que tenia llavors la majoria relativa (la Democràcia Cristiana) va fer pressió per aprovar la llei reguladora de les operacions referendàries, amb l’objectiu de sotmetre a votació popular, el 1974, la llei de divorci.A més, successivament, el referèndum ha estat sovint una arma utilitzada pels partits en la seva competició i això permet entendre que la relació entre les institucions de participació popular i el circuit de partits i representació és més estret que hom no s’imagina.L’experiència italiana mostra, en definitiva, que no és prudent fer-se excessives il·lusions sobre el rendiment democràtic del referèndum. Tanmateix, la seva presència en el projecte institucional sembla prou oportuna, sobretot perquè és precisament amb el referèndum (proposat des de baix) que es pot incidir en l’agenda política i que es poden multiplicar, en sentit pluralista, els canals de presa de decisions. |
| first_indexed | 2024-04-12T14:30:19Z |
| format | Article |
| id | doaj.art-4e43dfd929904d458799faf247db97db |
| institution | Directory Open Access Journal |
| issn | 1885-5709 1885-8252 |
| language | Catalan |
| last_indexed | 2024-04-12T14:30:19Z |
| publishDate | 2008-12-01 |
| publisher | Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| record_format | Article |
| series | Revista Catalana de Dret Públic |
| spelling | doaj.art-4e43dfd929904d458799faf247db97db2022-12-22T03:29:18ZcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista Catalana de Dret Públic1885-57091885-82522008-12-010372054El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italianaMassimo LucianiAquest assaig és fruit de la convicció que la tesi sostinguda habitualment, segons la qual el referèndum seria un instrument de democràcia directa, és errònia. El constitucionalisme clàssic sabia prou bé que no és així, però fa temps (potser també a causa d’una estesa actitud antiparlamentària, que ha portat a veure en el referèndum un mitjà de verificació de la veritable voluntat popular, que cal contraposar a la manifestada a les assemblees representatives) que la lliçó del passat s’ha oblidat.La qualificació de democràcia directa, en efecte, només s’adiu a la forma de govern en la qual les decisions públiques són assumides pel poble reunit a la “plaça” Atès que la decisió assumida per via de referèndum és una cosa ben diferent de l’assumida a través d’una assemblea popular, no es pot parlar del referèndum com d’una institució de democràcia directa. Ans al contrari, aquest és una institució de democràcia participativa, pròpia (bé que no necessàriament) del règim representatiu.No obstant això, el referèndum no s’empelta clarament en les formes de govern regides pel principi representatiu. És comprensible, doncs, que sovint moltes forces polítiques presents en el Parlament oposin resistència a introduir-lo.Des d’aquest punt de vista, pot ser força instructiva la consideració de l’experiència italiana després de la Segona Guerra Mundial.El referèndum, encara que previst per la Constitució de 1948, va quedar durant temps sense realitzar-se i només la voluntat del partit que tenia llavors la majoria relativa (la Democràcia Cristiana) va fer pressió per aprovar la llei reguladora de les operacions referendàries, amb l’objectiu de sotmetre a votació popular, el 1974, la llei de divorci.A més, successivament, el referèndum ha estat sovint una arma utilitzada pels partits en la seva competició i això permet entendre que la relació entre les institucions de participació popular i el circuit de partits i representació és més estret que hom no s’imagina.L’experiència italiana mostra, en definitiva, que no és prudent fer-se excessives il·lusions sobre el rendiment democràtic del referèndum. Tanmateix, la seva presència en el projecte institucional sembla prou oportuna, sobretot perquè és precisament amb el referèndum (proposat des de baix) que es pot incidir en l’agenda política i que es poden multiplicar, en sentit pluralista, els canals de presa de decisions.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2162Referèndumrepresentació política, democràcia participativapartits políticsparlament. |
| spellingShingle | Massimo Luciani El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana Revista Catalana de Dret Públic Referèndum representació política, democràcia participativa partits polítics parlament. |
| title | El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana |
| title_full | El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana |
| title_fullStr | El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana |
| title_full_unstemmed | El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana |
| title_short | El referèndum. Qüestions teòriques i de l'experiència italiana |
| title_sort | el referendum questions teoriques i de l experiencia italiana |
| topic | Referèndum representació política, democràcia participativa partits polítics parlament. |
| url | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2162 |
| work_keys_str_mv | AT massimoluciani elreferendumquestionsteoriquesidelexperienciaitaliana |