Nom comú i nom propi segons Thomas Hobbes
<p class="05G-Textoresumenyabstract">Thomas Hobbes (1588-1679) tracta el llenguatge humà, i més concretament els noms, des d’un punt de vista filosòfic. Per a Hobbes, els noms són designadors de conceptes: els noms propis designen una sola cosa mentre que els noms comuns en designen...
Main Author: | Josep Moran i Ocerinjauregui |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
University of Barcelona
2014-01-01
|
Series: | Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística |
Subjects: | |
Online Access: | http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/9892 |
Similar Items
-
La traducció automàtica i els noms propis: com una model alemanya es converteix en un operador de vaixell
by: Barbara Inge Karsch
Published: (2013-02-01) -
Quel traitement lexicographique de l’onomastique commerciale ? Pour une distinction Nom de marque/Nom de produit
by: Christine Fèvre-Pernet, et al.
Published: (2005-12-01) -
Le nom propre en chinois. Essai de morphosyntaxe
by: Pierre de La Robertie
Published: (2005-12-01) -
Les noms d’idéalités et les noms sous-spécifiés
by: Dejan Stosic, et al.
Published: (2021-12-01) -
Comment Hobbes tente de rendre son matérialisme acceptable dans les appendices du Léviathan
by: Anne Staquet