| Summary: | Durant els anys setanta va haver-hi a l'Estat espanyol una eclosió d'organitzacions de l’esquerra revolucionària que van tenir la capacitat d'involucrar milers de persones. Aquestes organitzacions van desenvolupar un model de militància de gran compromís, que va ser un actiu per a la mobilització contra el franquisme, però que també va tenir una repercussió personal ambivalent sobre els militants. Analitzem aquí, a través del cas de la Organización de Izquierda Comunista, les característiques d'aquest model de militància, les motivacions i aspectes de la cultura política que la sustentaven, com van viure les persones que van formar-ne part i la relació complexa entre la dimensió vital i la política.
|
|---|