Els pseudomossarabismes
L’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes cent...
| Main Authors: | , |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM)
2013-10-01
|
| Series: | Caplletra: Revista Internacional de Filologia |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4714 |
| _version_ | 1811327496888516608 |
|---|---|
| author | Joan Veny Josep Martines |
| author_facet | Joan Veny Josep Martines |
| author_sort | Joan Veny |
| collection | DOAJ |
| description | L’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes centromeridionals italoromànics practiquen el canvi «ce» > «tx», convida a replantejar el seu origen geogràfic que seria el litoral de Toscana i Nàpols d’on la isoglossa hauria passat a Ligúria que, per la seva força expansiva, hauria propagat el mot cap a les costes occitanes i d’aquí a les catalanovalencianes fins arribar a Andalusia: seria un exemple més de l’expansió lingüística genovesa que va afectar mots de l’àmbit nàutic i de la pesca.
L’estudi de l’origen de «punxar, punxa i punxó» és una mostra de la necessitat de revisar críticament el concepte de romandalusí o mossàrab. Per a Josep Martines, són mots corrents i antics en català i en aragonès, i coneguts en varietats del castellà oriental; no segueixen l’evolució fonètica esperable en aquestes llengües. Per explicar-los, s’havia recorregut a propostes ad hoc o al mossàrab. La documentació i la fonètica històriques i la geografia lingüística mostren que són vocables coneguts i propis de l’occità, fins i tot allà on «kt» llatí evoluciona vers «it» i no vers la palatal africada. Ens trobem, doncs, davant manlleus antics, potser transmesos inicialment com a termes d’ofici des d’Occitània vers el sud. |
| first_indexed | 2024-04-13T15:08:56Z |
| format | Article |
| id | doaj.art-7544236a8b6a4c0791b29330b9f682f9 |
| institution | Directory Open Access Journal |
| issn | 0214-8188 2386-7159 |
| language | Catalan |
| last_indexed | 2024-04-13T15:08:56Z |
| publishDate | 2013-10-01 |
| publisher | Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM) |
| record_format | Article |
| series | Caplletra: Revista Internacional de Filologia |
| spelling | doaj.art-7544236a8b6a4c0791b29330b9f682f92022-12-22T02:42:05ZcatInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM)Caplletra: Revista Internacional de Filologia0214-81882386-71592013-10-0105118323510.7203/caplletra.51.47143822Els pseudomossarabismesJoan VenyJosep MartinesL’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes centromeridionals italoromànics practiquen el canvi «ce» > «tx», convida a replantejar el seu origen geogràfic que seria el litoral de Toscana i Nàpols d’on la isoglossa hauria passat a Ligúria que, per la seva força expansiva, hauria propagat el mot cap a les costes occitanes i d’aquí a les catalanovalencianes fins arribar a Andalusia: seria un exemple més de l’expansió lingüística genovesa que va afectar mots de l’àmbit nàutic i de la pesca. L’estudi de l’origen de «punxar, punxa i punxó» és una mostra de la necessitat de revisar críticament el concepte de romandalusí o mossàrab. Per a Josep Martines, són mots corrents i antics en català i en aragonès, i coneguts en varietats del castellà oriental; no segueixen l’evolució fonètica esperable en aquestes llengües. Per explicar-los, s’havia recorregut a propostes ad hoc o al mossàrab. La documentació i la fonètica històriques i la geografia lingüística mostren que són vocables coneguts i propis de l’occità, fins i tot allà on «kt» llatí evoluciona vers «it» i no vers la palatal africada. Ens trobem, doncs, davant manlleus antics, potser transmesos inicialment com a termes d’ofici des d’Occitània vers el sud.https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4714mossàrab o romandalusíhistòria del lèxicetimologiaictionímiasemàntica diacrònicacontacte de llengües (català, aragonès, occità, italià)lingüística romànica |
| spellingShingle | Joan Veny Josep Martines Els pseudomossarabismes Caplletra: Revista Internacional de Filologia mossàrab o romandalusí història del lèxic etimologia ictionímia semàntica diacrònica contacte de llengües (català, aragonès, occità, italià) lingüística romànica |
| title | Els pseudomossarabismes |
| title_full | Els pseudomossarabismes |
| title_fullStr | Els pseudomossarabismes |
| title_full_unstemmed | Els pseudomossarabismes |
| title_short | Els pseudomossarabismes |
| title_sort | els pseudomossarabismes |
| topic | mossàrab o romandalusí història del lèxic etimologia ictionímia semàntica diacrònica contacte de llengües (català, aragonès, occità, italià) lingüística romànica |
| url | https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4714 |
| work_keys_str_mv | AT joanveny elspseudomossarabismes AT josepmartines elspseudomossarabismes |