| Summary: | Les humanitats digitals posen a disposició dels investigadors noves eines per a solucionar qüestions que fins ara eren inaccessibles, i no solament fórmules per a visualitzar amb un aspecte més actualitzat i atractiu propostes d’altra banda tradicionals. En aquest context, aquest article vol demostrar que l’ús combinat de la fotogrametria i l’anàlisi lumínica formen ja una eina útil per a solucionar qüestions plantejades per la historiografia sobre arquitectura, especialment per a l’època barroca. En aquesta ocasió s’estudia exclusivament la utilització de la llum natural en espais religiosos, sense prestar atenció especial, de moment, a l’ús de les espelmes. Per això s’ha analitzat un cas concret, el de l’església conventual de Sant Jacinto (Sevilla), i se n’exposen els resultats obtinguts combinant diferents tècniques: aixecament a partir de mesuraments, fotogrametria i anàlisi lumínica per ordinador. Com a resultat, s’han obtingut diversos nivells de detall que permeten avaluar cadascuna d’aquestes tècniques. Amb aquestes dades s’ha intentat donar resposta a una qüestió científica prèvia: precisar amb caràcter preliminar el que s’havia definit com a espai cueviforme determinant els nivells de lux de cada part de l’edifici. Més concretament, s’ha aconseguit un model arquitectònic de l’ús de la llum natural que, comparat amb altres edificis estudiats prèviament, permet aportar noves dades sobre la il·luminació de l’espai religiós durant l’edat moderna a Andalusia, la qual cosa es pot extrapolar també a altres zones de la península i a altres territoris ultramarins.
|
|---|