Adopció i rebuig de les mesures d’austeritat: actuals controvèrsies en l’àmbit del dret europeu (atenció especial al rol del Comitè Europeu de Drets Socials)

Aquest article pretén demostrar que la crisi econòmica no pot ser un pretext per a degradar el patrimoni jurídic social ja aconseguit a Europa. En efecte, les mesures d’austeritat no tan sols han estat una font de desacord al si de la mateixa Unió Europea (la qual, fins i tot, ha mostrat l’existènci...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Luis Jimena Quesada
Format: Article
Language:Catalan
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2014-12-01
Series:Revista Catalana de Dret Públic
Subjects:
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2618
Description
Summary:Aquest article pretén demostrar que la crisi econòmica no pot ser un pretext per a degradar el patrimoni jurídic social ja aconseguit a Europa. En efecte, les mesures d’austeritat no tan sols han estat una font de desacord al si de la mateixa Unió Europea (la qual, fins i tot, ha mostrat l’existència de diverses velocitats en el moment de la preparació de pactes o mecanismes d’estabilitat econòmica), però també han provocat l’emergència de discrepàncies amb el Consell d’Europa. Particularment, el rebuig d’aquestes mesures (com ara la legislació anticrisi a Grècia) per part del Consell d’Europa (per mitjà d’algunes decisions del Comitè Europeu de Drets Socials) il·lustra que alguns pressuposats «pactes d’estabilitat econòmica» adoptats amb un enfocament merament cíclic i sense cap tipus de consens entre el estats membres de la Unió Europea (actualment 28) no són coherents amb el veritable «Pacte europeu per la democràcia social» constituït per la Carta Social Europea (acceptada per 43 dels 47 membres del Consell d’Europa, inclosos tots els que pertanyen a la Unió Europea). En altres paraules, la Carta Social comporta la consolidació al llarg de dècades (des de 1961) d’un model social basat en un tractat que forneix seguretat jurídica al continent europeu, ja que és una potencial font de sinèrgia i d’harmonització entre la Unió Europea i el Consell d’Europa, tant a nivell judicial com a nivell polític dins ambdues organitzacions.
ISSN:1885-5709
1885-8252