Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives

En els últims 20 anys ha augmentat l'atenció dispensada a les desigualtats socials en els assoliments en matemàtiques. Les perspectives microsociològiques en les investigacions sobre educació matemàtica apunten a les particularitats de la cultura de l'aula i als patrons, però també a les c...

Full description

Bibliographic Details
Main Authors: Nina Bohlmann, Uwe Gellert, Hauke Straehler-Pohl
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat de Barcelona 2017-03-01
Series:Didacticae
Subjects:
Online Access:http://revistes.ub.edu/index.php/didacticae/article/view/18080
_version_ 1818881160676114432
author Nina Bohlmann
Uwe Gellert
Hauke Straehler-Pohl
author_facet Nina Bohlmann
Uwe Gellert
Hauke Straehler-Pohl
author_sort Nina Bohlmann
collection DOAJ
description En els últims 20 anys ha augmentat l'atenció dispensada a les desigualtats socials en els assoliments en matemàtiques. Les perspectives microsociològiques en les investigacions sobre educació matemàtica apunten a les particularitats de la cultura de l'aula i als patrons, però també a les contingències, prevalents en la construcció del significat a l'aula de matemàtiques. Per tal de generar una sociologia de la instrucció matemàtica, l'enfocament empíric de la nostra investigació es dirigeix cap a aquests patrons microsociològics d'interacció a l'aula relacionats amb la construcció d'una jerarquia d'assoliments en les matemàtiques escolars. L'aplicació del marc teòric de Basil Bernstein resulta útil a l'hora d'explorar aquests patrons d'interacció. Degut al nostre interès en l'elaboració d'aquest marc, el propòsit d'aquest article és doble: com a resultat del nostre estudi empíric presentarem, en primer lloc, una llista de mecanismes d'interacció que afecten l'estratificació dels assoliments en matemàtiques dels estudiants. Posteriorment reflexionarem sobre els límits de la teoria de Bernstein que percebem en el nostre treball i les expectatives de teorització i investigació addicionals. D'aquesta manera, centrarem el nostre enfocament en la corporalitat, normativitat i drets pedagògics, mostrant així el seu impacte, que encara està, en gran mesura, desatès.
first_indexed 2024-12-19T14:57:27Z
format Article
id doaj.art-7f72c73aff1f4070ad52249a24422b85
institution Directory Open Access Journal
issn 2462-2737
language Catalan
last_indexed 2024-12-19T14:57:27Z
publishDate 2017-03-01
publisher Universitat de Barcelona
record_format Article
series Didacticae
spelling doaj.art-7f72c73aff1f4070ad52249a24422b852022-12-21T20:16:40ZcatUniversitat de BarcelonaDidacticae2462-27372017-03-0101264410.1344/did.2017.1.26-4415735Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectativesNina Bohlmann0Uwe Gellert1Hauke Straehler-Pohl2Freie Universität BerlinFreie Universität BerlinFreie Universität BerlinEn els últims 20 anys ha augmentat l'atenció dispensada a les desigualtats socials en els assoliments en matemàtiques. Les perspectives microsociològiques en les investigacions sobre educació matemàtica apunten a les particularitats de la cultura de l'aula i als patrons, però també a les contingències, prevalents en la construcció del significat a l'aula de matemàtiques. Per tal de generar una sociologia de la instrucció matemàtica, l'enfocament empíric de la nostra investigació es dirigeix cap a aquests patrons microsociològics d'interacció a l'aula relacionats amb la construcció d'una jerarquia d'assoliments en les matemàtiques escolars. L'aplicació del marc teòric de Basil Bernstein resulta útil a l'hora d'explorar aquests patrons d'interacció. Degut al nostre interès en l'elaboració d'aquest marc, el propòsit d'aquest article és doble: com a resultat del nostre estudi empíric presentarem, en primer lloc, una llista de mecanismes d'interacció que afecten l'estratificació dels assoliments en matemàtiques dels estudiants. Posteriorment reflexionarem sobre els límits de la teoria de Bernstein que percebem en el nostre treball i les expectatives de teorització i investigació addicionals. D'aquesta manera, centrarem el nostre enfocament en la corporalitat, normativitat i drets pedagògics, mostrant així el seu impacte, que encara està, en gran mesura, desatès.http://revistes.ub.edu/index.php/didacticae/article/view/18080Basil Bernsteindesigualdades socialespatrones de interacciónsociología de la instrucción matemática
spellingShingle Nina Bohlmann
Uwe Gellert
Hauke Straehler-Pohl
Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
Didacticae
Basil Bernstein
desigualdades sociales
patrones de interacción
sociología de la instrucción matemática
title Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
title_full Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
title_fullStr Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
title_full_unstemmed Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
title_short Investigant les desigualtats socials a l'aula de matemàtiques: assoliments i expectatives
title_sort investigant les desigualtats socials a l aula de matematiques assoliments i expectatives
topic Basil Bernstein
desigualdades sociales
patrones de interacción
sociología de la instrucción matemática
url http://revistes.ub.edu/index.php/didacticae/article/view/18080
work_keys_str_mv AT ninabohlmann investigantlesdesigualtatssocialsalauladematematiquesassolimentsiexpectatives
AT uwegellert investigantlesdesigualtatssocialsalauladematematiquesassolimentsiexpectatives
AT haukestraehlerpohl investigantlesdesigualtatssocialsalauladematematiquesassolimentsiexpectatives