Elements anafòrics en les sentències actuals: els adjectius deverbals de participi
Una de les principals característiques dels textos juridicoadministratius des del punt de vista lingüístic és l'abús de paraules i expressions que indiquen que ens trobem davant d'una cosa que ja ha aparegut en el discurs, és a dir, el que s’anomena elements anafòrics. En la tradició tex...
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Aragonese |
| Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2014-12-01
|
| Series: | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
| Subjects: | |
| Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2600 |
| Summary: | Una de les principals característiques dels textos juridicoadministratius des del punt de vista lingüístic és l'abús de paraules i expressions que indiquen que ens trobem davant d'una cosa que ja ha aparegut en el discurs, és a dir, el que s’anomena elements anafòrics.
En la tradició textual jurídica espanyola, destaca un element sobre la resta de procediments que es posen en pràctica per marcar l'anàfora: el participi dicho utilitzat freqüentment com a adjectiu demostratiu. En aquesta contribució ens centrarem, no obstant això, en altres adjectius –tots ells deverbals de participi– que s'incorporen al sistema de marcatge anafòric posteriorment a dicho: citado, mencionado, referido, aludido, referenciado, señalado, etc.
D’una banda, oferirem els índexs de freqüència i la classificació d'aquests adjectius en funció dels contextos sintàctics en els quals apareixen en textos de la jurisprudència actual (el corpus està format per 500 sentències dels sis primers mesos de l'any 2013); i, d’una altra, proposarem la data a partir de la qual aquests adjectius comencen a competir amb dicho per marcar l'anàfora en els textos jurídics. |
|---|---|
| ISSN: | 0212-5056 2013-1453 |