| Summary: | Partint de la idea de joc com a agent de relació, en aquest text plantegem l'estudi i la interpretació de la relació i les resolucions que hi ha al darrere de termes com els de dissecció, regeneració i reparació, que operen a manera d'elements partícips en la fabricació de sistemes interactius. També abordem la relació d'aquests amb l'obsolescència tecnològica, com a model per a la construcció d'escenaris idonis en la creació de sistemes lúdics atemporals, que utilitzen el concepte tecnocràtic de resolució de problemes a favor d'aconseguir, de manera lúdica i des de l'acció social, la resurrecció de valors per a la mediació i la creació artística visual.
D'aquesta manera, si la presència del joc permet refer, qüestionar i interpretar la realitat reelaborant-la en el pensament estètic, i aproximant-la a l'experiència social quotidiana compartida, la «zombificació» és una manera de fer front a l'obsolescència planificada des d'una micropolítica lúdica, per incidir en una teoria dels mitjans de caràcter pràctic, ètic i estètic, conformant una cultura dels mitjans més ecològica. Proposem que la reutilització lúdica és una dinàmica important en la cultura contemporània, a la qual s’afegeix una dimensió reflexiva i crítica, que és especialment rellevant dins del context dels residus electrònics. En aquesta, l'arqueologia dels mitjans, convertida en anarqueologia, pot funcionar com una metodologia artística que s'insereix en la tradició de l'apropiació, el collage, la remescla de mitjans materials i conceptes. Es tracta d'excavar en narratives i mitjans materials, de manera que es produeixi en una nova economia política dels mitjans.
|
|---|