Summary: | En aquest article es reflexiona sobre la relació entre les pràctiques artístiques i la seva pròpia materialitat partint del mite de la immaterialitat present en l'art digital. Per a això es comença amb l'anàlisi comparativa del paper del que és material i el que és tecnològic en l'àmbit de la història de l'art i en l'estudi dels mitjans de comunicació, per a recórrer després a tres perspectives diferenciades, però al mateix temps interrelacionades, que posen l'accent principalment en els aspectes materials en la seva anàlisi cultural, com ara l'arqueologia dels mitjans, la teoria de l'actor xarxa i el nou materialisme o realisme agencial. L'article aspira a contribuir a l'estudi de les arts amb algunes reflexions sobre les possibles aportacions d'aquestes diferents perspectives i les seves especificitats, transformacions i desplaçaments cap a un enfocament neomaterialista en les arts.
|