| Summary: | INTRODUCCIÓ. La docència d’història en els nivells superiors d’educació ha experimentat en els últims anys un canvi important, en el qual ha tingut un paper destacat la irrupció dels videojocs històrics com a element d’oci, ja que s’han transformat en un mitjà d’expressió cultural que afecta sobretot l’alumnat. La difusió de continguts històrics s’ha convertit en una oportunitat per al treball docent, perquè suposa un repte per a l’activitat del professorat i l’alumnat, i també per a la comprensió d’un discurs històric acreditat. MÈTODE. S’analitza l’impacte del videojoc històric sobre el coneixement del passat, la seva idiosincràsia i les possibilitats i els límits en la docència universitària en l’àmbit de les humanitats. RESULTATS. Després de repassar què ha passat des dels darrers anys fins a l’actualitat respecte a l’ús dels videojocs històrics com a recurs educatiu, es debat la pertinència del seu ús en la docència universitària. DISCUSSIÓ. El professorat universitari d’història ha d’atendre, com a docent i com a investigador, la necessitat d’informació dels estudiants sobre el que veuen i sobre els jocs a què juguen.
|
|---|