| Summary: | L'Actitud 2.0 és l'element clau per a aprofitar les possibilitats que el treball i la relació en xarxa proporciona a empreses, organitzacions i administracions. Si una persona és 2.0, vol dir que fa servir les eines del Web 2.0 per a generar xarxa i obtenir beneficis personals o professionals, individuals i col·lectius, compartint coneixement.
Aquest article comença definint el Web 2.0 per a demostrar que sense una actitud envers aquest fenomen el concepte no pot arribar enlloc. A partir d'aquesta conceptualització, el document desenvolupa l'aplicació de l'Actitud 2.0 en l'àmbit de la política. El que es coneix com a Política 2.0, diu el text, s'està aplicant més des del punt de vista de la ciutadania que dels mateixos polítics. Per tant, la Política 2.0 crea una nova manera de fer política per part dels ciutadans. Això vol dir que aquests intenten generar una xarxa de la qual els polítics moltes vegades no formen part, fins i tot encara que s'hagin integrat a l'àmbit 2.0. El problema, doncs, és que molts polítics suposadament 2.0 només fan servir les eines -blogs, Facebook, YouTube, Twitter...- sense entrar a fons en les capacitats de la xarxa. Perquè, de fet, la Política 2.0 els permetria conèixer, compartir i escoltar més directament les necessitats i els interessos de la mateixa ciutadania.
Arribats a aquest punt, i després de repassar algunes iniciatives interessants de Política 2.0, l'article acaba destacant la importància de la nova generació de nadius digitals, de persones que han nascut amb el fenomen 2.0 integrat, la "generació de la Nintendo". Aquest grup de joves són els qui han de marcar les tendències que es duran a terme en un futur molt immediat: treball i relació en xarxa elevat al màxim exponent. Per tant, ha de quedar clar als polítics que, ara per ara, la Política 2.0 s'ha de fer amb Actitud 2.0, i que aquesta va molt més enllà de tenir un simple blog.
|
|---|