Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania

Memòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets del...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: José Woehrling
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 1992-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
_version_ 1818419106983968768
author José Woehrling
author_facet José Woehrling
author_sort José Woehrling
collection DOAJ
description Memòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets dels francòfons amb els de les altres minories ètniques que parlen llengües diferents de l'anglès o el francès. La Carta de la llengua francesa, ratificada pel Quebec l'any 1977, defensa en primer lloc l'ús del francès, tot i que respecta que les minories mantinguin les seves tradicions i també la seva llengua. De tota manera, però, cal remarcar que l'ensenyament anglès és privat, mentre que el francès és subvencionat per l'Estat. Per què aquestes diferències? El Quebec és partidari d'un bilingüisme sempre que això sigui compatible amb la política de potenciar l'estatus de la llengua francesa. En l'àmbit de l'economia, es demana al ciutadà que tot es faci en francès, encara que la llengua per excel ·lència en aquest camp és l'anglès. En les relacions amb l'Administració, els tribunals, etc, tot es duu a terme també en francès, però l'immigrant coneixedor d'una altra llengua, sigui l'anglès o no, té dret a demanar una traducció dels documents o bé un intèrpret a càrrec de l'Estat en el cas d'un judici. Els anglòfons també poden dirigir-se a una sèrie d'hospitals preparats per atendre'ls en la seva llengua. En resum, al Quebec els francòfons sempre gaudiran de més avantatges, però es reconeix que els anglòfons han de tenir més drets que les altres minories perquè sempre han viscut i viuran amb ells al Canadà.
first_indexed 2024-12-14T12:33:18Z
format Article
id doaj.art-b2252c734f5146b1a8efa4edfeeb524c
institution Directory Open Access Journal
issn 0212-5056
2013-1453
language Aragonese
last_indexed 2024-12-14T12:33:18Z
publishDate 1992-12-01
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
record_format Article
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
spelling doaj.art-b2252c734f5146b1a8efa4edfeeb524c2022-12-21T23:01:08ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14531992-12-01018989Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobiraniaJosé WoehrlingMemòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets dels francòfons amb els de les altres minories ètniques que parlen llengües diferents de l'anglès o el francès. La Carta de la llengua francesa, ratificada pel Quebec l'any 1977, defensa en primer lloc l'ús del francès, tot i que respecta que les minories mantinguin les seves tradicions i també la seva llengua. De tota manera, però, cal remarcar que l'ensenyament anglès és privat, mentre que el francès és subvencionat per l'Estat. Per què aquestes diferències? El Quebec és partidari d'un bilingüisme sempre que això sigui compatible amb la política de potenciar l'estatus de la llengua francesa. En l'àmbit de l'economia, es demana al ciutadà que tot es faci en francès, encara que la llengua per excel ·lència en aquest camp és l'anglès. En les relacions amb l'Administració, els tribunals, etc, tot es duu a terme també en francès, però l'immigrant coneixedor d'una altra llengua, sigui l'anglès o no, té dret a demanar una traducció dels documents o bé un intèrpret a càrrec de l'Estat en el cas d'un judici. Els anglòfons també poden dirigir-se a una sèrie d'hospitals preparats per atendre'ls en la seva llengua. En resum, al Quebec els francòfons sempre gaudiran de més avantatges, però es reconeix que els anglòfons han de tenir més drets que les altres minories perquè sempre han viscut i viuran amb ells al Canadà.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
spellingShingle José Woehrling
Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
title Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_full Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_fullStr Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_full_unstemmed Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_short Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_sort els drets de les minories la questio linguistica i l eventual acces del quebec a la sobirania
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
work_keys_str_mv AT josewoehrling elsdretsdelesminorieslaquestiolinguisticaileventualaccesdelquebecalasobirania