Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea

Des dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (i, darrere, la dogmàtica jurídica) havia estat construint un esbós, parcial i fragmentari, de teoria comunitària dels drets fonamentals. El Tractat de Lisboa atorga valor jur...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Guillermo Escobar Roca
Format: Article
Language:Catalan
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2008-12-01
Series:Revista Catalana de Dret Públic
Subjects:
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2169
_version_ 1818757209749716992
author Guillermo Escobar Roca
author_facet Guillermo Escobar Roca
author_sort Guillermo Escobar Roca
collection DOAJ
description Des dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (i, darrere, la dogmàtica jurídica) havia estat construint un esbós, parcial i fragmentari, de teoria comunitària dels drets fonamentals. El Tractat de Lisboa atorga valor jurídic (al mateix nivell que els tractats constitutius) al catàleg contingut en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (en la seva versió del 2007) i obliga, per tant, a completar aquell esbós amb les aportacions d'aquest text, que a partir d'ara assoleix una importància capital per a l'intèrpret. El treball posa de manifest que els anomenats drets fonamentals comunitaris no són drets fonamentals en el sentit que la dogmàtica constitucional ha atorgat a aquest terme, especialment, perquè no tenen una validesa incondicionada per als estats. Tanmateix, la major part dels elements d’aquesta dogmàtica són aplicables als drets fonamentals comunitaris i, del seu estudi, se’n poden extreure moltes innovacions i ensenyaments per tal de desenvolupar el dret comunitari i, indirectament, el mateix dret constitucional dels estats. Entre els trets destacables d'aquesta nova teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea es pot citar, per exemple, l'obertura internacional del catàleg dels drets, la consideració dels drets socials de prestació com a drets autèntics, l'ampliació del cercle de titulars, el pes atorgat a la interpretació comparada o la consolidació de la regla de l'estàndard màxim, tot això en línia amb les concepcions més recents i avançades de la dogmàtica comparada dels drets fonamentals.
first_indexed 2024-12-18T06:07:18Z
format Article
id doaj.art-b8414c82f3ba452e8bc1850ed9e6fe6b
institution Directory Open Access Journal
issn 1885-5709
1885-8252
language Catalan
last_indexed 2024-12-18T06:07:18Z
publishDate 2008-12-01
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
record_format Article
series Revista Catalana de Dret Públic
spelling doaj.art-b8414c82f3ba452e8bc1850ed9e6fe6b2022-12-21T21:18:30ZcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista Catalana de Dret Públic1885-57091885-82522008-12-010372061Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió EuropeaGuillermo Escobar RocaDes dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (i, darrere, la dogmàtica jurídica) havia estat construint un esbós, parcial i fragmentari, de teoria comunitària dels drets fonamentals. El Tractat de Lisboa atorga valor jurídic (al mateix nivell que els tractats constitutius) al catàleg contingut en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (en la seva versió del 2007) i obliga, per tant, a completar aquell esbós amb les aportacions d'aquest text, que a partir d'ara assoleix una importància capital per a l'intèrpret. El treball posa de manifest que els anomenats drets fonamentals comunitaris no són drets fonamentals en el sentit que la dogmàtica constitucional ha atorgat a aquest terme, especialment, perquè no tenen una validesa incondicionada per als estats. Tanmateix, la major part dels elements d’aquesta dogmàtica són aplicables als drets fonamentals comunitaris i, del seu estudi, se’n poden extreure moltes innovacions i ensenyaments per tal de desenvolupar el dret comunitari i, indirectament, el mateix dret constitucional dels estats. Entre els trets destacables d'aquesta nova teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea es pot citar, per exemple, l'obertura internacional del catàleg dels drets, la consideració dels drets socials de prestació com a drets autèntics, l'ampliació del cercle de titulars, el pes atorgat a la interpretació comparada o la consolidació de la regla de l'estàndard màxim, tot això en línia amb les concepcions més recents i avançades de la dogmàtica comparada dels drets fonamentals.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2169Drets fonamentalsdrets humansdret constitucional comparatdret comunitariTribunal de Justícia de les Comunitats Europeesconstitucions nacionalsConveni Europeu de Drets Humans.
spellingShingle Guillermo Escobar Roca
Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
Revista Catalana de Dret Públic
Drets fonamentals
drets humans
dret constitucional comparat
dret comunitari
Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
constitucions nacionals
Conveni Europeu de Drets Humans.
title Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
title_full Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
title_fullStr Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
title_full_unstemmed Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
title_short Elements de teoria dels drets fonamentals de la Unió Europea
title_sort elements de teoria dels drets fonamentals de la unio europea
topic Drets fonamentals
drets humans
dret constitucional comparat
dret comunitari
Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
constitucions nacionals
Conveni Europeu de Drets Humans.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2169
work_keys_str_mv AT guillermoescobarroca elementsdeteoriadelsdretsfonamentalsdelaunioeuropea