| Summary: | En el món ràpidament canviant d’avui en dia cada cop és més evident que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i actuar de manera creativa. Malauradament, en la majoria dels casos els models d’aprenentatge tradicionals de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu. Aquest problema s’accentua encara més als països en vies de desenvolupament, on la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important per al desenvolupament humà sostenible. Aquest article descriu un projecte pilot finançat per la Universitat de Girona, que combina innovació educativa i cooperació al desenvolupament, i que s’ha dut a terme a Shanti Bhavan, una escola rural del sud de l’Índia. El projecte, basat en la teoria del construccionisme, ha consistit en uns tallers en els quals, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (concretament treballant la robòtica i la intel•ligència artificial), s’ha estimulat la creativitat i l’esperit crític dels nens. A més, simultàniament i a través del joc i l’exploració, s’ha fet un reforç no formal de les assignatures que plantegen més problemes a l’Índia rural. L’objectiu a llarg termini és que aquests nens esdevinguin agents del canvi, creatius i innovadors, de les seves pròpies comunitats, i que, compromesos amb la seva realitat social, siguin capaços de proposar noves alternatives per millorar la seva qualitat de vida i engeguin projectes per crear riquesa en els diferents àmbits socials. Els resultats són sis tallers executats satisfactòriament, amb la continuació del projecte assegurada i amb el disseny d’un model que permetrà reproduir el projecte en altres indrets. Aquest article fa un resum del projecte, dels resultats, de les lliçons apreses i dels treballs futurs.
|
|---|