What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?
The proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse» —rather than by a professional theologian— concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers hav...
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Universitat de València
2014-12-01
|
| Series: | Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/4492/4360 |
| _version_ | 1811279930333331456 |
|---|---|
| author | Robert Desmond Hughes |
| author_facet | Robert Desmond Hughes |
| author_sort | Robert Desmond Hughes |
| collection | DOAJ |
| description | The proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse» —rather than by a professional theologian— concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers have been unable to call forth any response from God. The efficacy of such prayers is thus brought into question, as is the readiness of God’s mercy and grace. By contextualising such matters within medieval currents of Neoplatonism, particularly the doctrine of causality, I argue that Llull presents a causally conceived theorisation of the hypostatic union. I identify Biblical and medieval precedents for and contrasts with Llull’s position on prayer and relate this latter to the sometimes fluid notions of orthodoxy as regards Christological matters among medieval writers, pausing to focus in particular on Llull’s use of the soul-body analogy for the union of natures in Christ. I examine the apparent contradiction present in Llull’s construal of the efficacy of Christ’s prayer—in this context, implicitly conceived as a prayer of petition—and attempt to resolve this contradiction in a way which indicates clearly Ramon Llull’s relation to orthodoxy at least during the period 1274-89.
La proto-novel·la Fèlix, o Llibre de Meravelles, conté moltes inquietants «Meravelles» o «prodigis». Una d’aquestes consisteix en una observació feta per un «reclús» —en lloc de per un professional teòleg— relativa a les oracions de Crist i de Maria i els àngels, etc., en el sentit que les seues oracions no han estat suficients per provocar cap resposta de Déu. L’eficàcia d’aquestes oracions és, així, posada en dubte, ja que és la disposició de la misericòrdia i la gràcia de Déu. Per contextualitzar aquests assumptes dins dels corrents medievals de neoplatonisme, en particular la doctrina de la causalitat, sostinc que Llull presenta una teorització causalment concebuda de la unió hipostàtica. Identifique precedents bíblics i medievals a favor i en contra de la posició de Llull en l’oració, i relacione aquest últim amb les nocions de vegades subtils de l’ortodòxia, pel que fa a qüestions cristològiques entre els escriptors medievals, centrant-me en particular en l’ús que fa Llull de l’analogia ànima-cos per a la unió de naturaleses en Crist. Examine l’aparent contradicció present en conceptualització de Llull de l’eficàcia de l’oració a Crist, en aquest context, concebut de manera implícita com una oració de petició i tracte de resoldre aquesta contradicció d’una manera que indica clarament la relació de Ramon Llull amb l’ortodòxia, almenys durant el període 1274-1289. |
| first_indexed | 2024-04-13T01:04:38Z |
| format | Article |
| id | doaj.art-c67ba4c1256e4b609561d0156b970b94 |
| institution | Directory Open Access Journal |
| issn | 2340-4841 |
| language | Catalan |
| last_indexed | 2024-04-13T01:04:38Z |
| publishDate | 2014-12-01 |
| publisher | Universitat de València |
| record_format | Article |
| series | Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna |
| spelling | doaj.art-c67ba4c1256e4b609561d0156b970b942022-12-22T03:09:24ZcatUniversitat de ValènciaScripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna2340-48412014-12-0144157199What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?Robert Desmond Hughes0Centre de documentació Ramon Llull, Universitat de BarcelonaThe proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse» —rather than by a professional theologian— concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers have been unable to call forth any response from God. The efficacy of such prayers is thus brought into question, as is the readiness of God’s mercy and grace. By contextualising such matters within medieval currents of Neoplatonism, particularly the doctrine of causality, I argue that Llull presents a causally conceived theorisation of the hypostatic union. I identify Biblical and medieval precedents for and contrasts with Llull’s position on prayer and relate this latter to the sometimes fluid notions of orthodoxy as regards Christological matters among medieval writers, pausing to focus in particular on Llull’s use of the soul-body analogy for the union of natures in Christ. I examine the apparent contradiction present in Llull’s construal of the efficacy of Christ’s prayer—in this context, implicitly conceived as a prayer of petition—and attempt to resolve this contradiction in a way which indicates clearly Ramon Llull’s relation to orthodoxy at least during the period 1274-89. La proto-novel·la Fèlix, o Llibre de Meravelles, conté moltes inquietants «Meravelles» o «prodigis». Una d’aquestes consisteix en una observació feta per un «reclús» —en lloc de per un professional teòleg— relativa a les oracions de Crist i de Maria i els àngels, etc., en el sentit que les seues oracions no han estat suficients per provocar cap resposta de Déu. L’eficàcia d’aquestes oracions és, així, posada en dubte, ja que és la disposició de la misericòrdia i la gràcia de Déu. Per contextualitzar aquests assumptes dins dels corrents medievals de neoplatonisme, en particular la doctrina de la causalitat, sostinc que Llull presenta una teorització causalment concebuda de la unió hipostàtica. Identifique precedents bíblics i medievals a favor i en contra de la posició de Llull en l’oració, i relacione aquest últim amb les nocions de vegades subtils de l’ortodòxia, pel que fa a qüestions cristològiques entre els escriptors medievals, centrant-me en particular en l’ús que fa Llull de l’analogia ànima-cos per a la unió de naturaleses en Crist. Examine l’aparent contradicció present en conceptualització de Llull de l’eficàcia de l’oració a Crist, en aquest context, concebut de manera implícita com una oració de petició i tracte de resoldre aquesta contradicció d’una manera que indica clarament la relació de Ramon Llull amb l’ortodòxia, almenys durant el període 1274-1289.https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/4492/4360Ramon Llull’s Christologydoctrine of causalityhypostatic unionsoul-body analogyChrist’s prayer |
| spellingShingle | Robert Desmond Hughes What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna Ramon Llull’s Christology doctrine of causality hypostatic union soul-body analogy Christ’s prayer |
| title | What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? |
| title_full | What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? |
| title_fullStr | What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? |
| title_full_unstemmed | What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? |
| title_short | What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Déus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? |
| title_sort | what does ramon llull mean when he says el resclus se maravella com podia esser que deus no exoya la natura humana de jesucrist qui pregava per son poble la natura divina felix o llibre de meravelles ch 105 de la oracio |
| topic | Ramon Llull’s Christology doctrine of causality hypostatic union soul-body analogy Christ’s prayer |
| url | https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/4492/4360 |
| work_keys_str_mv | AT robertdesmondhughes whatdoesramonllullmeanwhenhesayselresclussemaravellacompodiaesserquedeusnoexoyalanaturahumanadejesucristquipregavapersonpoblelanaturadivinafelixollibredemeravellesch105delaoracio |