| Summary: | Tot i que des de l’àmbit educatiu se sol considerar que l’abordatge de temes controvertits promou la comprensió de l’altre i consegüentment despolaritza els grups, experiments clàssics de psicologia social conclouen, al contrari, que abordar aquests temes genera més polarització, fins i tot quan els grups expressen una pluralitat d’opinions. L’article descriu pràctiques de formació de professorat impulsades a Catalunya des del 2017 i analitza dos tipus de models: tallers i cursos sobre com abordar temes controvertits a l’aula, d’una banda, i diàlegs entre docents en context de polarització, de l’altra, adreçats a prop de dos-cents docents, des d’infantil fins a professorat d’universitat. A partir d’una anàlisi qualitativa comparada d’aquestes pràctiques, s’identifiquen alguns dels factors que poden comportar una major o menor polarització de grup: un context social més o menys polaritzat, i un context d’aula més o menys segur; objectius educatius més orientats a la tolerància envers la discrepància o a la comprensió; metodologies que promouen més diàleg o més debat; estratègies didàctiques amb major o menor implicació, distanciament o expressió d’empatia, i resultats esperats d’argumentació i/o d’escolta i empatia.
|
|---|