| Summary: | El present treball és una anàlisi de l'evolució dels exàmens de llengua castellana de l'anomenada selectivitat (les actuals Proves d'Accés a la Universitat - PAU) durant vint anys (1992-2017), a partir de la pròpia experiència com a corrector durant tot aquest temps i com subcoordinador de la matèria durant els últims dotze anys (2006-2017). Per això s'analitza, principalment, d'una banda, tant la presència com el pes en la qualificació global dels continguts gramaticals, sobretot els relacionats amb la sintaxi, en les diferents parts d'aquests exàmens; i, de l'altra, la seva dificultat o, més ben dit, els coneixements que hauria de tenir un estudiant de Batxillerat per poder-los gestionar amb total èxit. De l'estudi realitzat es desprèn com els continguts gramaticals en general, i en particular els de sintaxi, han anat perdent importància progressivament dins de la tipologia de la prova durant tots aquests anys, mentre que els aspectes relacionats amb el comentari de textos i amb la lectura obligatòria d'obres literàries l'han anat guanyant, com a conseqüència directa dels diferents canvis que han sofert les lleis d'educació que afectaven la programació de l'Batxillerat
|
|---|