Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells a...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Institut d'Estudis de l'Autogovern
2019-12-01
|
Series: | Revista d'Estudis Autonòmics i Federals |
Subjects: | |
Online Access: | https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/REAF-JSG/REAF_articles/REAF-30-desembre-2019/reaf30-branchadell.pdf |
_version_ | 1829471906020982784 |
---|---|
author | Albert Branchadell |
author_facet | Albert Branchadell |
author_sort | Albert Branchadell |
collection | DOAJ |
description | El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu. |
first_indexed | 2024-12-14T02:04:19Z |
format | Article |
id | doaj.art-da0e2563add0460f87387f8a9b514398 |
institution | Directory Open Access Journal |
issn | 1886-2632 |
language | Catalan |
last_indexed | 2024-12-14T02:04:19Z |
publishDate | 2019-12-01 |
publisher | Institut d'Estudis de l'Autogovern |
record_format | Article |
series | Revista d'Estudis Autonòmics i Federals |
spelling | doaj.art-da0e2563add0460f87387f8a9b5143982022-12-21T23:20:56ZcatInstitut d'Estudis de l'AutogovernRevista d'Estudis Autonòmics i Federals1886-26322019-12-0130579610.2436/20.8080.01.39Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançadesAlbert Branchadell0Professor agregat del Departament de Filologia Catalana i degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de BarcelonaEl propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/REAF-JSG/REAF_articles/REAF-30-desembre-2019/reaf30-branchadell.pdfrègim lingüísticpolítica lingüísticallengua oficialmonolingüismemultilingüismeautogovernsociolingüística |
spellingShingle | Albert Branchadell Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades Revista d'Estudis Autonòmics i Federals règim lingüístic política lingüística llengua oficial monolingüisme multilingüisme autogovern sociolingüística |
title | Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades |
title_full | Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades |
title_fullStr | Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades |
title_full_unstemmed | Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades |
title_short | Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades |
title_sort | tria de regim linguistic nivell d autogovern i composicio sociolinguistica el cas de catalunya en el context de les democracies avancades |
topic | règim lingüístic política lingüística llengua oficial monolingüisme multilingüisme autogovern sociolingüística |
url | https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/REAF-JSG/REAF_articles/REAF-30-desembre-2019/reaf30-branchadell.pdf |
work_keys_str_mv | AT albertbranchadell triaderegimlinguisticnivelldautogovernicomposiciosociolinguisticaelcasdecatalunyaenelcontextdelesdemocraciesavancades |