Summary: | Aquest article proposa recórrer la instal·lació que Albertina Carri exposà a la sala Pays, prop del Monumento a las Víctimas del Terrorismo<br />de Estado al Parque de la Memoria (Buenos Aires, Argentina). Entre el setembre i el novembre de 2015, amb la seva obra Operación fracaso y el sonido recobrado, la cineasta (Los rubios, Géminis, Cuatreros) s’endinsa en l’àmbit de la instal·lació o del “cinema expandit” i planteja una mena d’heterotopia per pensar la imatge com a espai on ella mateixa es transforma. Les pàgines següents exploren l’obra, que llegim com un atles, a la llum de referències obligades sobre la lògica de l’arxiu –Aby Warburg, Walter Benjamin– i sobre la figura de l’espectre –Jacques Derrida.
|