| Summary: | La nostra era digital i en xarxa ens amaga (a plena vista) les correspondències concretes, històriques i afectives entre matèria i informació, objecte i pensament, el que és present i el que re-presenta. Les pràctiques i la cultura artístiques i tecnològiques faciliten que s'ignori o desvalori el suport material i les implicacions de l'activitat i la producció artístiques. Potser l'art és sempre un acte de reconstitució del poder de comunicació directa dels materials; per a fer presents la tensió entre el poder semàntic o simbòlic de la matèria i la «realitat» que la constitueix, alhora simple i complexa, sempre potencialment sensual i poderosament tangible. Les xarxes d'informació, les interfícies interactives, el desplegament de mitjans digitals i els punts de recepció són estructures de sistemes materials en col·lisió. Tota realització tècnica demana el suport d'un complicat nexe, gairebé indetectable, d'interconnexions i infraestructures físiques. L'obra d'art tecnològica necessita aquests nexes, a més d'altres sistemes de suport (estètica, exposicions, capital cultural) i de la bastida històrica d'un món artístic. L'art i la tecnologia, apuntant als significats i els marcs intersubjectius que creem i alhora a una realitat interobjectiva estranya, ambiental i retreta, «ens alerten de l'afeblida petjada indexal d'una realitat objectiva que sotja el món aparentment autoreferencial dels purs simulacres» (Goldberg 2001).
|
|---|