La reforma dels estatuts i la llengua catalana

L'Estat espanyol té l'obligació i la responsabilitat pública de promoure totes les llengües oficials, d'estendre'n el coneixement. Una concepció federal de l'Estat en matèria de llengua neix del principi d'igualtat entre les llengües oficials. Seria un pas de gran relle...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Miquel Caminal Badia
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2007-06-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/836
_version_ 1818499892719386624
author Miquel Caminal Badia
author_facet Miquel Caminal Badia
author_sort Miquel Caminal Badia
collection DOAJ
description L'Estat espanyol té l'obligació i la responsabilitat pública de promoure totes les llengües oficials, d'estendre'n el coneixement. Una concepció federal de l'Estat en matèria de llengua neix del principi d'igualtat entre les llengües oficials. Seria un pas de gran relleu el reconeixement de l'oficialitat estatal per al català, el gallec i el basc, així com el deure de conèixer-les en les comunitats autònomes respectives. No és encara una solució prou federal, però sí que és indubtablement un gir que tindria conseqüències, per exemple, en la mateixa Unió Europea, en el reconeixement i l'oficialitat de les llengües nacionals sense estat propi. La conclusió que es pot treure de la reforma dels estatuts de Catalunya, de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana en matèria de llengua és que s'ha de reconèixer un avanç, però és insuficient. S'han de valorar positivament els importants canvis introduïts en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya, també els avanços menors en els casos de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana. Alhora, cal avisar sobre possibles instrumentalitzacions polítiques de la llengua, especialment en el cas de la Comunitat Valenciana, en utilitzar-la com a frontera política i eina útil per a opcions partidistes i de confrontació. També cal assenyalar la necessitat d'avançar cap a una fonamentació comunitària i no únicament territorial de la llengua pròpia, compatible amb la seva promoció com a llengua comuna i preferent en els territoris plurilingües. La normalització del català no serà assolida mentre no es compleixin les condicions següents: 1) ésser un deure el seu coneixement; 2) ésser la llengua comuna, vehicular i preferent en l'aprenentatge i en l'ensenyament, i la llengua d'ús preferent en els mitjans de comunicació públics i privats; 3) ésser la llengua preferent d'ús social per part de la ciutadania i les seves relacions en el món econòmic, social, cultural i institucional.
first_indexed 2024-12-10T20:35:47Z
format Article
id doaj.art-e0fffadab4384fccbae98f72a3abb7d8
institution Directory Open Access Journal
issn 0212-5056
2013-1453
language Aragonese
last_indexed 2024-12-10T20:35:47Z
publishDate 2007-06-01
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
record_format Article
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
spelling doaj.art-e0fffadab4384fccbae98f72a3abb7d82022-12-22T01:34:32ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532007-06-01047731La reforma dels estatuts i la llengua catalanaMiquel Caminal BadiaL'Estat espanyol té l'obligació i la responsabilitat pública de promoure totes les llengües oficials, d'estendre'n el coneixement. Una concepció federal de l'Estat en matèria de llengua neix del principi d'igualtat entre les llengües oficials. Seria un pas de gran relleu el reconeixement de l'oficialitat estatal per al català, el gallec i el basc, així com el deure de conèixer-les en les comunitats autònomes respectives. No és encara una solució prou federal, però sí que és indubtablement un gir que tindria conseqüències, per exemple, en la mateixa Unió Europea, en el reconeixement i l'oficialitat de les llengües nacionals sense estat propi. La conclusió que es pot treure de la reforma dels estatuts de Catalunya, de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana en matèria de llengua és que s'ha de reconèixer un avanç, però és insuficient. S'han de valorar positivament els importants canvis introduïts en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya, també els avanços menors en els casos de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana. Alhora, cal avisar sobre possibles instrumentalitzacions polítiques de la llengua, especialment en el cas de la Comunitat Valenciana, en utilitzar-la com a frontera política i eina útil per a opcions partidistes i de confrontació. També cal assenyalar la necessitat d'avançar cap a una fonamentació comunitària i no únicament territorial de la llengua pròpia, compatible amb la seva promoció com a llengua comuna i preferent en els territoris plurilingües. La normalització del català no serà assolida mentre no es compleixin les condicions següents: 1) ésser un deure el seu coneixement; 2) ésser la llengua comuna, vehicular i preferent en l'aprenentatge i en l'ensenyament, i la llengua d'ús preferent en els mitjans de comunicació públics i privats; 3) ésser la llengua preferent d'ús social per part de la ciutadania i les seves relacions en el món econòmic, social, cultural i institucional.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/836
spellingShingle Miquel Caminal Badia
La reforma dels estatuts i la llengua catalana
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
title La reforma dels estatuts i la llengua catalana
title_full La reforma dels estatuts i la llengua catalana
title_fullStr La reforma dels estatuts i la llengua catalana
title_full_unstemmed La reforma dels estatuts i la llengua catalana
title_short La reforma dels estatuts i la llengua catalana
title_sort la reforma dels estatuts i la llengua catalana
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/836
work_keys_str_mv AT miquelcaminalbadia lareformadelsestatutsilallenguacatalana