La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament
L’aparició dels sistemes d’instrucció pública va lligada al naixement de l’Estat modern. Cal confiar en l’educació com a l'instrument fonamental per a la formació de la nova ciutadania. L’educació és defensada pels il·lustrats i pels liberals, i també pel proletariat revolucionari com a mitjà d...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2006-12-01
|
Series: | Revista Catalana de Dret Públic |
Subjects: | |
Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2113 |
_version_ | 1828259692656197632 |
---|---|
author | Carme Tolosana |
author_facet | Carme Tolosana |
author_sort | Carme Tolosana |
collection | DOAJ |
description | L’aparició dels sistemes d’instrucció pública va lligada al naixement de l’Estat modern. Cal confiar en l’educació com a l'instrument fonamental per a la formació de la nova ciutadania. L’educació és defensada pels il·lustrats i pels liberals, i també pel proletariat revolucionari com a mitjà de desenvolupament de la consciència de classe dels sectors socials més oprimits. Uns i altres coincideixen a reconèixer el potencial emancipador de l’educació. Però també els sectors més conservadors de la societat poden considerar l’educació com a mecanisme de perpetuació de la seva influència a partir del control de les consciències; aquest ha estat el posicionament de l’Església catòlica en la societat espanyola, fins i tot en el moment present, des de les seves veus oficials.
L’escola no dogmàtica, científica, plural que no neutra, laica en definitiva, és inseparable d’un estat amb les mateixes característiques, és a dir, un estat democràtic i laic. O dit d’una manera més tradicional: la laïcitat de l’escola pública està vinculada a la separació de poders, entre l’església o les esglésies i l’Estat. És aquesta la situació del sistema educatiu espanyol en democràcia?
Per tal d’analitzar aquesta situació, es fa un recorregut necessàriament breu per la legislació educativa des de la constitució de Cadis fins a la Transició política. Tot seguit veiem el posicionament de l’Església catòlica respecte als temes educatius i les seves relacions amb l’Estat espanyol, en el mateix període.
Finalment analitzem la laïcitat i le llibertats de consciència, religiosa i d’elecció de centre en el sistema educatiu vigent a partir de les lleis d’ensenyament i dels acords entre l’Estat espanyol i les diferents confessions religioses amb especial atenció a l’Església catòlica. |
first_indexed | 2024-04-13T03:12:30Z |
format | Article |
id | doaj.art-e56ba65db1cb47ccb9c29178e50c6be6 |
institution | Directory Open Access Journal |
issn | 1885-5709 1885-8252 |
language | Catalan |
last_indexed | 2024-04-13T03:12:30Z |
publishDate | 2006-12-01 |
publisher | Escola d'Administració Pública de Catalunya |
record_format | Article |
series | Revista Catalana de Dret Públic |
spelling | doaj.art-e56ba65db1cb47ccb9c29178e50c6be62022-12-22T03:05:00ZcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista Catalana de Dret Públic1885-57091885-82522006-12-010332005La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyamentCarme TolosanaL’aparició dels sistemes d’instrucció pública va lligada al naixement de l’Estat modern. Cal confiar en l’educació com a l'instrument fonamental per a la formació de la nova ciutadania. L’educació és defensada pels il·lustrats i pels liberals, i també pel proletariat revolucionari com a mitjà de desenvolupament de la consciència de classe dels sectors socials més oprimits. Uns i altres coincideixen a reconèixer el potencial emancipador de l’educació. Però també els sectors més conservadors de la societat poden considerar l’educació com a mecanisme de perpetuació de la seva influència a partir del control de les consciències; aquest ha estat el posicionament de l’Església catòlica en la societat espanyola, fins i tot en el moment present, des de les seves veus oficials. L’escola no dogmàtica, científica, plural que no neutra, laica en definitiva, és inseparable d’un estat amb les mateixes característiques, és a dir, un estat democràtic i laic. O dit d’una manera més tradicional: la laïcitat de l’escola pública està vinculada a la separació de poders, entre l’església o les esglésies i l’Estat. És aquesta la situació del sistema educatiu espanyol en democràcia? Per tal d’analitzar aquesta situació, es fa un recorregut necessàriament breu per la legislació educativa des de la constitució de Cadis fins a la Transició política. Tot seguit veiem el posicionament de l’Església catòlica respecte als temes educatius i les seves relacions amb l’Estat espanyol, en el mateix període. Finalment analitzem la laïcitat i le llibertats de consciència, religiosa i d’elecció de centre en el sistema educatiu vigent a partir de les lleis d’ensenyament i dels acords entre l’Estat espanyol i les diferents confessions religioses amb especial atenció a l’Església catòlica.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2113Laïcitatllibertat de consciènciasistema educatiurelacions Església-Estat. |
spellingShingle | Carme Tolosana La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament Revista Catalana de Dret Públic Laïcitat llibertat de consciència sistema educatiu relacions Església-Estat. |
title | La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament |
title_full | La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament |
title_fullStr | La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament |
title_full_unstemmed | La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament |
title_short | La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament |
title_sort | la llibertat religiosa en l ambit de l ensenyament |
topic | Laïcitat llibertat de consciència sistema educatiu relacions Església-Estat. |
url | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/2113 |
work_keys_str_mv | AT carmetolosana lallibertatreligiosaenlambitdelensenyament |